Ja som a Etiòpia!! El viatge ha estat llarg i dur. A l’aeroport d’Addis Abeba hem passat molt fred. Hem hagut d’esperar l’avió de Mekele durant dues hores en una sala on ens hem quedat glaçats. La sala és un aparador de les diferents étnies i religions del pais.A l’arribada a Mekele, malgrat el retard, el xofer de la missió ens estava esperant pacientment. No ha tingut dificultats en trobar-nos. Sóm els únics “farengis” (extrangers blancs) del vol.
Desprès d’un viatge de 45 minuts per una bona carretera hem arribat a la Missió de Sant-Mary (Santimery). Ja estem a Wukro!! Ens rep l’Abba Andreas, missioner etíop de l’Ordre dels Pares Blancs. Amb un càlid àngles, de manera molt afectuosa ens dona la benvinguda i ens mostre les habitacions. Un cop instal.lats i després d’un breu descans hem dinat a 2/4 d’una (hora local farengy), 2/4 de 7 (hora local etíop).Primera sorpresa en arribar a Etiòpia. Estem al mes 11, dels 13 mesos que té el calendari etíop, de l’any 2000. Tot just acaben de cel.lebrar el nou mil.leni. Les hores conten a partir de la sortida del sol, les nostres sis del matí, de manera que cal afegir sis hores a l’hora local per obtenir l’hora farengy. Atès que utilitzen de forma simultània els dos sitemes horaris, sempre que quedes amb algú cal especificar el sistema horari de qué s’està parlant. Es menys complicat del que sembla.
Primer contacte amb els nens de la Missió. Cada tarde, els orfes del projecte de l’Abba Malaku (Àngel Olaran) entren a jugar al patí de la Missió. Hi ha un crit de guerra: farengy!!! farengy!!! Tots s’apropen i ens donen la mà, presentant-se en anglés “my name is ..., what’s your name?”. Al cap d’uns minuts ens trobem envoltats de nens que criden i salten. A les set en punt els nens marxen i nosaltres anem a sopar.
